ELS MEUS 5 MOMENTS DE FELICITAT

• El meu primer moment va ser el primer any de competició del nostre equip “Nueva Generación”. Els meus pares se’n van anar de creuer per Roma i el diumenge que tornaven del viatge era la competició d’Espanya.  Jo a part de que tenia por per el creuer, ja que era per el mar, també estava trista perquè no s’havia si arribarien d’hora per estar amb mi a la primera competició d’Espanya. Però quan al matí vaig arribar en bus al pavelló de Cornellà i vaig baixar, els vaig veure al aparcament de cotxes i allà va ser quan vaig sentir un sentiment feliç, de veure’ls allà esperant-me.

•  El segon moment va ser quan em van dir que anava a néixer la Noa, la meva neboda.  Va ser en el 29 de maig del 2007. Era un dia tan normal com podia ser un altre dia qualsevol. Però aquell dia per la tarda, estava en classe de primària amb tots els meus companys, quan em van venir a buscar a classe perquè la meva mare va trucar dient que havia nascut la Noa.  Vam arribar a Girona i allà es quan vaig veure la primera vegada aquella coseta tan maca com ho és ara. Moreneta, petitona, la pell fina, les manetes molt petites... una felicitat que no es podia controlar.

•   El tercer moment va ser quan vaig saber que la meva germana em portava  a Paris, una ciutat on jo volia anar de viatge. Però aquest regalet anava amb la sorpresa de que també venia la meva amiga Belén. Així que vam anar el meu cunyat, la meva germana, la Noa, la Belén i jo a Disneyland. Durant aquells quatre dies allà en el parc, en l’hotel, en la piscina de dintre.. van ser uns dies inoblidables.

•  Aquest estiu passat de 2011, va ser molt mogut. Vaig conèixer a un noi, Pau, gràcies a un amic. Ells són de Calonge. Un dia quant el meu amic va venir a passar la tarda a Palafrugell, em va presentar en Pau, un amic seu. Així que en Pau em va agregar al facebook i al msn i vam començar a parlar molt i molt, va ser un molt amic meu. Però durant aquells dos mesos ell es va donar compte que m’estimava i jo poc a poc també. Al final jo esperava que em digues alguna cosa sobre que passaria amb nosaltres, però no em deia res i jo pensava que no m’estimava, que només l’estimava jo. Fins que un dia, ell va donar el primer pas i m’ho va dir. Aquell dia 18 d’agost de 2011, va ser un dia molt especial per a mi, ja que el noi que jo estimava, em va demostrar el mateix que jo a ell. Ara portem casi 7 mesos, i aquesta relació no te paraules, sempre serà el primer en tot.

•   Aquest dimecres passat, es podia fer vaga en els institut, al meu institut no la fèiem, però en altres si que la van fer, com per exemple, l’ institut de Sant Antoni de Calonge.  Doncs en Pau, com que per la tarda no ens podíem veure, va agafar el bus i va venir a las onze del matí a Palafrugell per veure’m a l’hora del pati i després quedar-se a menjar a casa. Quant em va dir que estava en l’altre part de les balles del pati, no m’ho creia però al anar a les balles, el vaig veure i se’m va posar un somriure d’orella a orella. Vam estar cinc minuts parlant perquè de seguida una professora va venir a renyar-me perquè no podíem parlar amb ningú de l’altre costat. Ell se’n va anar a esperar-me a l’entrada perquè a la una jo sortia de l’ institut. La professor em va fer recollir vint papers del terra, però em donava igual, mentre hagués  pogut veure’l, ja estava feliç. Després a la una, a la sortida, ell estava allà esperant-me per anar a dinar a casa.

Tinc molts més moments de felicitat,però només podia explicar cinc, així que he escollit aquests. A lo millor no importen i són moments petits, però no tots tenim els mateixos sentiments, i per a mi són molt especials.