IMATGES QUE PARLEN!

He escollit aquesta obra perquè em reflecteixo bastant quan tinc aquests dies rars que necessites estar sola per un moment.

La pintura utilitza colors apagats, com el marró, el verd, el blanc i un to de groguenc. Combina aquets dos colors de manera que la imatge  sembla una mica pastel. Esta en un espai sol, solidari amb una mica de claror que el raig de sol donen a la pintura.

Jo crec que està pensant en que poder fer o està avorrida, o simplement pensar en coses importants de que hauria de canviar o corregir. Sovint coneixem persones que  fan això de mirar cap a un paisatge com, la platja, les muntanyes, el camp..

Per exemple, com jo.  Quan vull pensar i només pensar em poso d’aquesta postura i també en aquests llocs, ja que es el millor lloc que tinc jo per reflexionar.

                                                                                   

VISCA JO!!

Jo puc tenir moltes qualitats bones i igual que de dolentes, però avui no vull parlar de les qualitats dolentes, un dia sempre va bé per sentir-te bé i explicar les coses bones que tens i que les persones que menys s’ho esperen de tu, les sàpiguen.

La meva primera  qualitat es  que quan estic amb els meus amics, m’entrego a ells, passo els millors moments i fins i tot els pitjors també. Crec que l’amistat es molt important per les persones, perquè son persones a les que li podem confiar, dir, desfogar-te.. . i  ells et poden ajudar en tot el que pugin. Vull dir amb això, que sóc molt amiga dels meus amics, i em se comportar com ells es comporten amb mi. M’agrada passar les estones amb ells.

La meva fortalesa es que des de molt petita lluito amb règims per poder sentir-me millor a mi mateixa, bé amb el meu cos, sense escoltar com nens t’insulten o et diuen coses que  tu no voldries escoltar. Des de ben petita, exactament des dels 6 o 7  anys fins ara fent dietes. Es una vida que no moltes persones no podrien fer-la perquè no tenen voluntat per menjar el que no toca i tenir una dieta equilibrada. Es molt sacrificat, veure a les teves amigues menjar una cosa que a  tu t’agrada i no poder-la menjar, perquè el teu metabolisme engreixa en seguida.

Una habilitat que  m’agrada tenir-la es... el ball. El saber ballar, em fa feliç, perquè si pensem, es una habilitat que no tothom sap i per molt que s’ intenta no  surt. Doncs a mi si, jo poso música i de seguida estic ballant, i també sabria fer una petita coreografia. M’agrada molt i fins i tot faig amb el meu grup “Nueva Generación” exhibicions i competicions per diferents pobles o ciutats. Amb aquests grup em passat moltes coses i aventures que mai s’oblidaran. 

ELS MEUS 5 MOMENTS DE FELICITAT

• El meu primer moment va ser el primer any de competició del nostre equip “Nueva Generación”. Els meus pares se’n van anar de creuer per Roma i el diumenge que tornaven del viatge era la competició d’Espanya.  Jo a part de que tenia por per el creuer, ja que era per el mar, també estava trista perquè no s’havia si arribarien d’hora per estar amb mi a la primera competició d’Espanya. Però quan al matí vaig arribar en bus al pavelló de Cornellà i vaig baixar, els vaig veure al aparcament de cotxes i allà va ser quan vaig sentir un sentiment feliç, de veure’ls allà esperant-me.

•  El segon moment va ser quan em van dir que anava a néixer la Noa, la meva neboda.  Va ser en el 29 de maig del 2007. Era un dia tan normal com podia ser un altre dia qualsevol. Però aquell dia per la tarda, estava en classe de primària amb tots els meus companys, quan em van venir a buscar a classe perquè la meva mare va trucar dient que havia nascut la Noa.  Vam arribar a Girona i allà es quan vaig veure la primera vegada aquella coseta tan maca com ho és ara. Moreneta, petitona, la pell fina, les manetes molt petites... una felicitat que no es podia controlar.

•   El tercer moment va ser quan vaig saber que la meva germana em portava  a Paris, una ciutat on jo volia anar de viatge. Però aquest regalet anava amb la sorpresa de que també venia la meva amiga Belén. Així que vam anar el meu cunyat, la meva germana, la Noa, la Belén i jo a Disneyland. Durant aquells quatre dies allà en el parc, en l’hotel, en la piscina de dintre.. van ser uns dies inoblidables.

•  Aquest estiu passat de 2011, va ser molt mogut. Vaig conèixer a un noi, Pau, gràcies a un amic. Ells són de Calonge. Un dia quant el meu amic va venir a passar la tarda a Palafrugell, em va presentar en Pau, un amic seu. Així que en Pau em va agregar al facebook i al msn i vam començar a parlar molt i molt, va ser un molt amic meu. Però durant aquells dos mesos ell es va donar compte que m’estimava i jo poc a poc també. Al final jo esperava que em digues alguna cosa sobre que passaria amb nosaltres, però no em deia res i jo pensava que no m’estimava, que només l’estimava jo. Fins que un dia, ell va donar el primer pas i m’ho va dir. Aquell dia 18 d’agost de 2011, va ser un dia molt especial per a mi, ja que el noi que jo estimava, em va demostrar el mateix que jo a ell. Ara portem casi 7 mesos, i aquesta relació no te paraules, sempre serà el primer en tot.

•   Aquest dimecres passat, es podia fer vaga en els institut, al meu institut no la fèiem, però en altres si que la van fer, com per exemple, l’ institut de Sant Antoni de Calonge.  Doncs en Pau, com que per la tarda no ens podíem veure, va agafar el bus i va venir a las onze del matí a Palafrugell per veure’m a l’hora del pati i després quedar-se a menjar a casa. Quant em va dir que estava en l’altre part de les balles del pati, no m’ho creia però al anar a les balles, el vaig veure i se’m va posar un somriure d’orella a orella. Vam estar cinc minuts parlant perquè de seguida una professora va venir a renyar-me perquè no podíem parlar amb ningú de l’altre costat. Ell se’n va anar a esperar-me a l’entrada perquè a la una jo sortia de l’ institut. La professor em va fer recollir vint papers del terra, però em donava igual, mentre hagués  pogut veure’l, ja estava feliç. Després a la una, a la sortida, ell estava allà esperant-me per anar a dinar a casa.

Tinc molts més moments de felicitat,però només podia explicar cinc, així que he escollit aquests. A lo millor no importen i són moments petits, però no tots tenim els mateixos sentiments, i per a mi són molt especials.

EL LLIBRE QUE ET RECOMANO

L’autor del llibre del Diari lila de Carlota, es de la Gemma Lienas. De l’editorial Empúries(Barcelona), publicada l’ any 2008.

Es una novel.la juvenil que tracta d’una noia, Carlota. La Carlota, encuriosida pel joc proposat per l’avia, observa el món amb les << ulleres liles >> i comprova com situacions quotidianes que semblaven inqüestionables resulten injustes i discriminatòries. El llibre lila de Carlota en fa reflexionar sobre la situació de la dona en el món d’avui i ens encoratja a continuar.

Jo eh escollit el llibre, el diari lila de Carlota, perquè em sembla interessant totes les històries que explica, perquè quasi totes les que explica són implicades als adolescents, als home si dones.. d’avui en dia.

Recomano bastant aquest llibre perquè t’ensenya moltes coses sobre el feminisme i el masclisme. Totes les explicacions  que dóna Carlota, són situacions que ens podem trobar a la vida, sobretot amb el masclisme sovint.

Aquest diari li podria recomanar als joves en general i també en alguns adults, perquè sempre pots aprendre més d’aquests temes del que saps.

PRÀCTICA DE FÍSICA I QUÍMICA

Per poder dur a terme el meu experiment vaig posar aigua i cafè a la superfície d’un bol, amb un got de vidre al mig tapat amb un plàstic  i el vaig deixar reposar així uns dies a la llum del sol.

Durant aquests dies que deixava reposar l’experiment he anat controlant el que passava dia a dia veien i comprovant així el següent:

 

·        -  Que amb la calor l’aigua es va vaporitzar i va quedar el plàstic amb gotetes que després van caient dins del got.

·       -   Que en el cafè ha sortit una mena de fong.

Un cop finalitzat l’experiment he pogut comprovar que degut a que el cafè es més espès i l’aigua més liquida, l’aigua es vapora més ràpidament que el cafè. A més de que he pogut observar una mena de fong en el cafè pels dies que ha estat.