Amistat.

Havia sentit de tu i no sabia si m'agradava. No era la meva intenció ni el meu desig, però et vaig conèixer, i des d'aquell dia no ens hem separat. Més que l'amistat, m'uneix a tu el teu cor tan enorme que tens, la teva manera de ser, la teva simpatia amb la qual m’alegres cada dia. T’estimo i no se quant ni si t’estimaré, però si et demano si us plau que només miris al passat per recordar coses que t'han ensenyat. El dolor no ensenya ... només és dolor que no s'anirà si no poses de la teva part, i compta amb el meu suport. Si sents que tot va perdre el seu sentit, sempre hi haurà un ¨ t'estimo ¨, sempre hi haurà un amic. Un amic és una persona amb la qual es pot pensar en veu alta.


No importa com, ni quan, sempre hi ha algú en qui pots confiar, recolzar-te en els moments difícils i animar-te quan ho necessites, recorda sempre que comptes amb els teus amics, i que els veritables sempre estaran quan el tu els necessitis.

DES D'AQUESTA FINESTRA VEIG EL MÓN

Aquesta fotografia està feta des d’un lloc molt especial per mi, la me va habitació de casa la meva germana. Se que no és una de les millors vistes que hagueu vist, però per mi significa més que un bosc. Quan estic enrabiada, enfadada o nerviosa miro la finestra, em relaxa i em fa pensar en tot el que he fet en el dia.

També hi veig la realitat, la vida, com han de treballar els animals, sobretot les mares, en buscar aliments per alimentar les seves cries, un lloc per on viure que sigui segur per les cries no preocupant-se per elles mateixes , tot per les cries. M’agrada molt perquè em demostra que a la vida has de fer tot per la gent que estimo.

Es veu un bosc petit però a la vegada molt interessant i bonic. He triat aquesta finestra perquè m’agraden molt els colors vius (com el blau del cel, verd fosc dels arbres...) de que hi predominen i les vistes.

És un lloc molt tranquil i em fa sentir que estic en el medi rural i em sento molt bé.                                                                                                 

AQUELL RACÓ DEL MEU COS.

La part del meu cos que m’agrada més, són els meus ulls.

Es la part que diu més sobre mi. Amb els ulls se’m identifica bastant. Encara que jo vulgui o no vulgui aparentar que estic malament o estic molt contenta o en algun estat d’ànim, els meus ulls, sempre ho demostren. Són molt expressius. Les persones que em coneixen molt i molt saben com  estic per els ulls. No totes les persones tenen els ulls expressius, però jo els tinc i no els canviaria. Per això penso, que es la part que m’agrada més.